En acabar aquest primer curs de la carrera, puc pensar en positiu en parlar de les noves tecnologies i en concret d’aquest bloc que se’ns va proposar posar en pràctica durant els nostres estudis d’Educació Infantil .
Al principi em vaig sentir molt atabalada perquè jo no dominava mica el tema “ i continuo sense saber massa” això sí en caparroneria no en guanya ningú, hores i més hores davant l’ordinador intentant fer algun avanç, preguntes a les meves companyes, yotube, etc..... i poc a poc crec que m’he anat sortint, encara que quan ho torni a tocar ja no m’enrrecordaré de rés.
M’agradaria dir que quan estàs tant enfeinada amb el volum de feina imposada en aquest primers curs més totes les novetats i pors que es produeixen al començar uns nous estudis, tot el que sigui un afegit ens suposa un esforç immens i fa que agafem negativament qualsevol treball que en una altre context seria fascinant, com a mínim per a mi.
Des d’aquí i si algú llegeix el meu comentari, voldria demanar algun curs una mica més complert i si és possible dins de les assignatures perquè no ens suposés molt més esforç del que ja fem. La gran pèrdua de temps que ens suposa fer una feina quan no la controlem fa encara més difícil agafar amb gust qualsevol proposta i iniciativa.
En aquest moment la UIB oferta un curs de noves tecnologies i quan l’he vist se m’han posat les dents llargues per les ganes que tinc de fer-ho. Però ja no dono a més, tot el que em demana el cor, em para el cap i el cos.
Per acabar, dir que entenc de la importància de les noves tecnologies, i no només per a nosaltres que volem ser futures mestres, sinó per formar part de la nostra societat que avança a passes de gegantí. Com a mares o futures mares i pares que sereu, davant el repte de les constants preguntes que us plantejaran els vostres fills i la cara de tòtil que se’ns queda quan no sabem que respondre.
Un petonet per a tots i totes i molt bon estiu.
