Hola a tots i totes que em vulgueu llegir!
Ja sóc aquí un altre vegada després d’un any. Com passa el temps. Sembla mentida que estem fent la reflexió del nostre bloc de segon. Quan ho penso se’m posen els pels de punta. Qui m’anava a dir que seria capaç d’arribar on he arribat, que no és tant, però per a mi és moltísim.
Jo que vaig iniciar la carrera quan ja pensava que ja no ho faria. Se que encara queda molt de camí per recórrer, però haig de dir que excepte algun moment de desesperació, decepció i de falta de força per seguir, aquest camí està resultant un veritable plaer, tant per la convivència amb els meus companys/es, com pels aprenentatges. Uns més significatius que d’altres, però en definitiva aprenentatges ja que de tot s’aprèn en aquesta vida. Un dels aprenentatges positius d’enguany ha estat continuar amb el nostre bloc. Un bloc que m’ha desvetllat moltes nits però que a la vegada m’ha donat la satisfacció de veure que jo també en sóc capaç. Moltes vegades obro el bloc només per dir-me a mi mateixa, has vist el que has fet?. O més ben dit, has vist el que has fet amb l’ajuda dels teus companys? Oi Laura.
També m’agradaria dir que quan parlo del meu bloc i del que he descobert, no només ho dic pel fet d’haver après a utilittzar una eina que considero important i diria que quasi imprescindible en el món en el que ens ha tocat viure de modernitats i tecnologies, sinó quasi el més important per a mi en aquests dos anys, ha estat descobrir els blocs en si. Blocs confeccionats per altres persones, blocs elaborats amb molt de carinyo sota diferents temàtiques i tots i cadascun d’ells creats des de les aficions i els interessos personals. Gràcies a aquests blocs, he pogut veure des de receptes meravelloses, fins a descobrir quants i quantes mestres d’avui dia estan realment implicats en l’educació dels nostres infants. Gent que per damunt de tot volen un món millor on no tant sols els infants siguin els números un amb les seves qualificacions, sinó que arribin a ser personetes felices amb el que fan.
En definitiva, per diferents motius, no puc veure el portafolis com una part negativa del meu procés d’aprenentatge, encara que això si, quan ens hem trobat saturats més d’un/a i jo m’incloc, em dit “Bufffff un altre vegada el bloc” o quan na Gemma ens ha recordat que quedava poc temps per penjar algun treball via uns quants missatges en ple procés d’exàmens i jo obria el correu i veia els missatges deia “I ara que?” i m’agafaven les angoixes. Encara així i tot estic contenta de poder presumir que tinc el meu propi bloc i mostrar-li als meus fills i a algun/a company/a de treball i fins i tot poder dir-los, si voleu us ajut?. Un poquet clar.
Una abraçada a tots i totes i ha continuar, encara que això si, gaudint de l’estiu que tenim per davant.
M. Pilar Martínez
Ja sóc aquí un altre vegada després d’un any. Com passa el temps. Sembla mentida que estem fent la reflexió del nostre bloc de segon. Quan ho penso se’m posen els pels de punta. Qui m’anava a dir que seria capaç d’arribar on he arribat, que no és tant, però per a mi és moltísim.
Jo que vaig iniciar la carrera quan ja pensava que ja no ho faria. Se que encara queda molt de camí per recórrer, però haig de dir que excepte algun moment de desesperació, decepció i de falta de força per seguir, aquest camí està resultant un veritable plaer, tant per la convivència amb els meus companys/es, com pels aprenentatges. Uns més significatius que d’altres, però en definitiva aprenentatges ja que de tot s’aprèn en aquesta vida. Un dels aprenentatges positius d’enguany ha estat continuar amb el nostre bloc. Un bloc que m’ha desvetllat moltes nits però que a la vegada m’ha donat la satisfacció de veure que jo també en sóc capaç. Moltes vegades obro el bloc només per dir-me a mi mateixa, has vist el que has fet?. O més ben dit, has vist el que has fet amb l’ajuda dels teus companys? Oi Laura.
També m’agradaria dir que quan parlo del meu bloc i del que he descobert, no només ho dic pel fet d’haver après a utilittzar una eina que considero important i diria que quasi imprescindible en el món en el que ens ha tocat viure de modernitats i tecnologies, sinó quasi el més important per a mi en aquests dos anys, ha estat descobrir els blocs en si. Blocs confeccionats per altres persones, blocs elaborats amb molt de carinyo sota diferents temàtiques i tots i cadascun d’ells creats des de les aficions i els interessos personals. Gràcies a aquests blocs, he pogut veure des de receptes meravelloses, fins a descobrir quants i quantes mestres d’avui dia estan realment implicats en l’educació dels nostres infants. Gent que per damunt de tot volen un món millor on no tant sols els infants siguin els números un amb les seves qualificacions, sinó que arribin a ser personetes felices amb el que fan.
En definitiva, per diferents motius, no puc veure el portafolis com una part negativa del meu procés d’aprenentatge, encara que això si, quan ens hem trobat saturats més d’un/a i jo m’incloc, em dit “Bufffff un altre vegada el bloc” o quan na Gemma ens ha recordat que quedava poc temps per penjar algun treball via uns quants missatges en ple procés d’exàmens i jo obria el correu i veia els missatges deia “I ara que?” i m’agafaven les angoixes. Encara així i tot estic contenta de poder presumir que tinc el meu propi bloc i mostrar-li als meus fills i a algun/a company/a de treball i fins i tot poder dir-los, si voleu us ajut?. Un poquet clar.
Una abraçada a tots i totes i ha continuar, encara que això si, gaudint de l’estiu que tenim per davant.
M. Pilar Martínez
