jueves, 26 de noviembre de 2009


Quin tipus de Mestre vull ser


En primer lloc us diré que m’agradaria ser mestre perquè el món dels nens em sembla apassionant, on tot està per descobrir i és en això on ens tenim que basar a l’hora de pensar si realment volem ser mestres. Perquè precisament el seu món encara està per descobrir, tenim la obligació i el compromís d’intentar fer-ho de la millor manera possible, encara que no perfecta ja que això no seria real( dels errors també s’aprèn i molt més si són dels nostres), però si des del compromís.
També m’agradaria ser mestre, perquè crec que els nens tenen molt per ensenyar-nos als adults, sobre tot des de la seva pròpia sinceritat.

Ara ja anant a la qüestió de quin tipus de mestra vull ser, diria el mateix que quan vaig saber que anava a se mare, m’agradaria ser conscient de que cada pas que aquets nens donin en la seva etapa escolar, estarà lligat al que seran demà. Sé que moltes vegades no es pot traçar una línea recta, ja que estic segura que m’acabaré trobant moltes corbes, però del que si estic segura és que serà des de la tolerància i el respecte.
Una de les coses que tinc més clares és que si aconsegueixo ser mestre, lluitaré per una escola inclusiva, on tot el món tingui el seu espai. Vull una escola per a tothom, que no s’exclogui a ningú. Cada escola ha de crear les condicions necessàries perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats. “Respectar la diversitat és entendre que cadascú te el dret a interpretar el món a la seva manera”. Aquesta frase pertany a llibre va de mestres, capítol cafè per a tots. És una frase d’allò més encertada.

Crec, millor dit estic segura que la ensenyança s’ha se basar en el respecte cap a les persones que tenim davant. Sempre hem de respectar les opinions i els pensaments dels altres, encara que moltes vegades no estem d’acord. També hem de tenir vocació ja que aquesta feina està fonamentada a atendre les necessitats dels altres.
M’agradaria ser una mestra que pugui ajudar a l’Infant a créixer en tots els aspectes i sobre tot potenciar la seva autoestima.



Jo em vaig trobar amb una mestra que em va dir “jo no sé que fa el teu fill fen batxiller, perquè ell no és vàlid” i la meva resposta va ser “això que me està dient a mi, no vull de cap manera que li torni a dir al meu fill”. Possiblement persones com aquestes fan que algú deixí de sentir-se vàlid. Això es el jo no vull ser, ni com mestra, ni com persona adulta i responsable.

Mirant per Internet vaig descobrir un text que em va agradar molt i que deixo constància per concloure el meu treball.

Aquesta pàgina està dedicada, a tots aquells mestres per vocació. Mestres que no perden l’esperança de fer germinar en els nois un futur millor. No oblidem que els nostres alumnes són éssers únics, amb caretes, sentiments i noms i que guardarem en el nostre cor malgrat el pas del temps.

Em va semblar que tenia molta raó i em vaig sentir identificada, ja que des de el meu humil lloc de feina (també treballo en una escola) es realment això el que jo sento.

Quin tipus de mestra vull ser

lunes, 26 de octubre de 2009

Primera presentació


Hola, sóc na M. Pilar Martínez i estic estudiant 1er d'educació infantil. És el meu primer blog i espero poder escriure alguna cosa interessant, si no més poder aprendre.