Ja van tres

cimg0138samina.JPG

Reflexió del tercer any

Hola a tots i totes que em vulguin llegir i tinguin la curiositat de saber com ha estat el tercer de carrera. Per començar dir que ha set un any molt dur, de molta lluita i sacrifici. Un any que encara no dono per acabat ja que queden per rematar alguns temes. Temes que espero es solucionin favorablement donat que seria el més just.

Dir com sempre que el millor de tot han set les meves companyes i companys amb els que he compartit molt bons moments i, com no, també l’acompanyament dels professors. Dir que he enyorat molt a la meva estimada Laura, amiga fora i dins les aules. Se de ben segur que en algun moment de la seva vida tornarà a agafar el camí dels estudis, sinó ho fes seria una llàstima. Els infants es mereixen una mestra com ella. Tot cor, honesta, afectuosa i una bona companya amb la que trobar-se pel camí. Dir també quan em va dir que feia una aturada en el camí del seu aprenentatge, sempre vaig respectar la seva decisió, vaig sentir que quedava una mica orfe. Sempre ens havíem anat donant forces l’una a l’altre i no sabia si sense ella podria continuar. Però bé, malgrat tots els entrebancs, estic aquí fent l’avaluació del meu tercer any de carrera. Vull donar les gràcies als meus fills, als meus companys/es de feina, als de la UIB per estar sempre devora. Als meus amics, pocs però bons, que confien més en mi que jo mateixa. Gràcies als meus nous companys de grup de treball, Lucía, Juanfran, Ana Marina, Marina, Merche, que m’han fet sentir una més. Demanar disculpes si de vegades no he set una bona companyia. Lucía.....gràcies i mil gràcies per agafar-me de les mans quan no podia més. Ja saps de que parlo.

Bé, ens deixem de sentimentalismes i vaig per feina. Dir que aquest any ha estat molt decepcionant. M’ha mostrat la inflexibilitat que pot existir. Crec que no tot pot ser blanc o negre, que sempre pot existir una gama de colors i que per davant de tot som persones. Demano disculpes si alguna vegada amb la meva lluita algú s’ha pogut sentir ofès. Malgrat tot, no puc dir que ha set un mal any, totes les assignatures m’han anat prou bé, els professors han estat a l’alçada de les meves expectatives i més d’un i una, ha fet el possible perquè les persones que fem feina poguéssim tirar endavant. Hem de tenir moltes ganes i ens ha d’agradar prou els estudis com per fer el gran esforç per continuar. Moltes vegades ens diuen que no podem fer l’assignatura perquè no podem assistir a classe. Que més voldríem que poder gaudir-les en viu i en directe. El nostre camí és en solitari i encara i així estem demostrant que és possible, que cerquem, que treiem hores d’on no és possible treure-les, que deixem de banda moltes vegades família i temps d’oci. Amb això no vull posar medalles a les persones que fem feina i llevar-les a qui no en fa. Tothom té la seva vida i les seves prioritats, només deixar constància que és important pensar que nosaltres també ho podem fer i ho fem.

Pel que fa al bloc, dir que res ha aconseguit que li perdi el gust, crec que cada vegada em sento més còmoda fent-lo meu. Ara sento que és el meu bloc. He gaudit moltíssim “perdent” el temps decorant-lo, escrivint en les seves pàgines. Ja no sento por a escriure i a expressar. És meu i com a tal, puc fer-ho a la meva manera. Continuo sentint que voldria fer més. Sento que se’m queda petit, tinc ànsies de saber utilitzar més eines. Aquest any he fet servir picture trail i l’he trobat d’allò més divertit. Dir també que quan utilitzo alguna eina ho faig jugant i trastejant, moltes vegades no se ni que faig i es posa en evidència el meu poc domini de l’anglès. M’agradaria i donaria el que fos per poder fer un curs sobre blocs.....tinc ganes de més. A veure si es fa algun dins la formació docent del centre on faig feina. Enguany he fet dos de pissarres digitals i he quedat meravellada de les oportunitats que dóna tant als docents com als alumnes.

Per concloure, continuo pensant i, cada vegada més, que els blocs i les noves tecnologies són eines imprescindibles en el nostre aprenentatge i en la futura tasca docent. Ningú s’hauria de tancar en banda i encara que ja se que fa por, a mi ningú m’ho ha de dir, hem de fer el possible per obrir la ment i donar-lis una oportunitat. Moltes vegades el no saber o el no controlar certes eines es converteix amb una negativa. Costa molt començar, costa molt dir no ho se fer, això no ho controlo. Però no passa res, si un posa ganes i té curiositat tot és possible. Segur que sempre trobarem algú que ens ajudi en el nostre camí.

Molt bon estiu a tothom

Recuperar la il·lusió

Fa uns quants de mesos deia en aquest mateix bloc, que si alguna vegada tenia dubtes, tornaria a mirar-me el meu bloc per tal de recuperar la il·lusió. En aquests moments on la meva visió només pot veure la gama de colors dels grisos, torno a mirar tot el que he fet i tot el que he aconseguit per, tal com vaig dir una dia, recuperar les forces i tornar a creure en mi i en les persones que fins ara han cregut que ho faria possible. 

Vaig a començar per recuperar la il·lusió pel meu bloc. Un bloc que encara que en certs moments m’ha donat molts mals de cap, també m’ajudat a recuperar la memòria, ha creure que tot és possible, a veure com m’estimo el món educatiu i com m’agrada formar-hi part. 

No vull que certs entrebancs en la carrera m’ofusquin i no em deixin veure el que és important i molt menys que no em deixin gaudir d’allò en el que crec. Estimat bloc, torno i espero cuidar-te i mimar-te, se que tu i els altres blocs que em puguin interessar, també m’ajudaran i em nodriran de cultura, d’emocions i de saber fer.