Jo no se si algun dia arribaré a ser mestra, però si algun o alguna de vosaltres arribeu a ser-ho, us demanaria que tinguéssiu molt en compte als alumnes amb NEE. Són persones molt especials, i si us doneu l'oportunitat de conèixer-los a ells i als seves famílias, us asseguro que us dureu una grata sorpresa.
sábado, 30 de enero de 2010
Tots hauríem de ser iguals
http://www.educacionenvalores.org/Integracion-escolar.html
Aquest article comença amb aquesta frase "La integración escolar permite a un sujeto con discapacidad participar de una experiencia de aprendizaje, junto con otros sujetos que tienen otras posibilidades, en el ámbito de una escuela común. Es abrir el aula y la escuela a lo diferente".
Aquest article comença amb aquesta frase "La integración escolar permite a un sujeto con discapacidad participar de una experiencia de aprendizaje, junto con otros sujetos que tienen otras posibilidades, en el ámbito de una escuela común. Es abrir el aula y la escuela a lo diferente".
A mi personalment és un tema en el que hi estic molt interessada, la integració de les persones amb necessitats educatives especials. Aquest article explica molt bé que és la integració o com hauria de ser.
Crec que la major limitació que tenen aquestes persones els ve per part de la societat i no tant per part de la seva pròpia discapacitat.
La integració educativa respon a una necessitat i a un dret dels nens amb NEE, hem de basar la seva educació en el que el nen pot fer i no en les seves limitacions. Us adoneu que aquesta mateixa frase es pot fer servir per a qualsevol persona?. Tenim la mania de fixar-nos en les limitacions i valorem poc els altres valors que tenim.
La integració educativa ha canviat les expectatives de vida de molts alumnes amb NEE que en cas contrari estarien confinats en un centre especial aïllats de la vida quotidiana.
Hi ha una part que m’agrada molt i és la que pregunta a qui li serveix la integració escolar. Estic molt d’acord que ens serveix a tots i no tan sol a ells. A la resta ens ajuda a comprendre, a acceptar, a viure i a conviure amb las “diferencies” està molt bé posar-ho entre cometes ja que totes les persones som diferents. Les diferencies estan en tots.
domingo, 24 de enero de 2010
Us envio aquests enllaços perquè crec que els podeu trobar interessants. Un és un blog de bases pedagògiques on la gent interessada deixa la seva opinió en referència a les NEE. En aquesta pàgina es recomana veure el vídeo que està penjat a yotube sobre que li demanaria un nen amb autisme al seu mestre. Jo m’he emocionat i espero que a vosaltres també us faci sentir alguna coseta com a futurs mestres.
Ànims per a totes i tots.
http://www.youtube.com/watch?v=LzslFirYZHA
http://blogs.ua.es/asuncionlledo/2009/11/14/comentarios-sobre-que-pediria-a-un-maestro-un-nino-autista/
Ànims per a totes i tots.
http://www.youtube.com/watch?v=LzslFirYZHA
http://blogs.ua.es/asuncionlledo/2009/11/14/comentarios-sobre-que-pediria-a-un-maestro-un-nino-autista/
sábado, 23 de enero de 2010
viernes, 8 de enero de 2010
jueves, 26 de noviembre de 2009
Quin tipus de Mestre vull ser
En primer lloc us diré que m’agradaria ser mestre perquè el món dels nens em sembla apassionant, on tot està per descobrir i és en això on ens tenim que basar a l’hora de pensar si realment volem ser mestres. Perquè precisament el seu món encara està per descobrir, tenim la obligació i el compromís d’intentar fer-ho de la millor manera possible, encara que no perfecta ja que això no seria real( dels errors també s’aprèn i molt més si són dels nostres), però si des del compromís.
També m’agradaria ser mestre, perquè crec que els nens tenen molt per ensenyar-nos als adults, sobre tot des de la seva pròpia sinceritat.
Ara ja anant a la qüestió de quin tipus de mestra vull ser, diria el mateix que quan vaig saber que anava a se mare, m’agradaria ser conscient de que cada pas que aquets nens donin en la seva etapa escolar, estarà lligat al que seran demà. Sé que moltes vegades no es pot traçar una línea recta, ja que estic segura que m’acabaré trobant moltes corbes, però del que si estic segura és que serà des de la tolerància i el respecte.
Una de les coses que tinc més clares és que si aconsegueixo ser mestre, lluitaré per una escola inclusiva, on tot el món tingui el seu espai. Vull una escola per a tothom, que no s’exclogui a ningú. Cada escola ha de crear les condicions necessàries perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats. “Respectar la diversitat és entendre que cadascú te el dret a interpretar el món a la seva manera”. Aquesta frase pertany a llibre va de mestres, capítol cafè per a tots. És una frase d’allò més encertada.
Crec, millor dit estic segura que la ensenyança s’ha se basar en el respecte cap a les persones que tenim davant. Sempre hem de respectar les opinions i els pensaments dels altres, encara que moltes vegades no estem d’acord. També hem de tenir vocació ja que aquesta feina està fonamentada a atendre les necessitats dels altres.
M’agradaria ser una mestra que pugui ajudar a l’Infant a créixer en tots els aspectes i sobre tot potenciar la seva autoestima.
Jo em vaig trobar amb una mestra que em va dir “jo no sé que fa el teu fill fen batxiller, perquè ell no és vàlid” i la meva resposta va ser “això que me està dient a mi, no vull de cap manera que li torni a dir al meu fill”. Possiblement persones com aquestes fan que algú deixí de sentir-se vàlid. Això es el jo no vull ser, ni com mestra, ni com persona adulta i responsable.
Mirant per Internet vaig descobrir un text que em va agradar molt i que deixo constància per concloure el meu treball.
Aquesta pàgina està dedicada, a tots aquells mestres per vocació. Mestres que no perden l’esperança de fer germinar en els nois un futur millor. No oblidem que els nostres alumnes són éssers únics, amb caretes, sentiments i noms i que guardarem en el nostre cor malgrat el pas del temps.
Em va semblar que tenia molta raó i em vaig sentir identificada, ja que des de el meu humil lloc de feina (també treballo en una escola) es realment això el que jo sento.
En primer lloc us diré que m’agradaria ser mestre perquè el món dels nens em sembla apassionant, on tot està per descobrir i és en això on ens tenim que basar a l’hora de pensar si realment volem ser mestres. Perquè precisament el seu món encara està per descobrir, tenim la obligació i el compromís d’intentar fer-ho de la millor manera possible, encara que no perfecta ja que això no seria real( dels errors també s’aprèn i molt més si són dels nostres), però si des del compromís.
També m’agradaria ser mestre, perquè crec que els nens tenen molt per ensenyar-nos als adults, sobre tot des de la seva pròpia sinceritat.
Ara ja anant a la qüestió de quin tipus de mestra vull ser, diria el mateix que quan vaig saber que anava a se mare, m’agradaria ser conscient de que cada pas que aquets nens donin en la seva etapa escolar, estarà lligat al que seran demà. Sé que moltes vegades no es pot traçar una línea recta, ja que estic segura que m’acabaré trobant moltes corbes, però del que si estic segura és que serà des de la tolerància i el respecte.
Una de les coses que tinc més clares és que si aconsegueixo ser mestre, lluitaré per una escola inclusiva, on tot el món tingui el seu espai. Vull una escola per a tothom, que no s’exclogui a ningú. Cada escola ha de crear les condicions necessàries perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats. “Respectar la diversitat és entendre que cadascú te el dret a interpretar el món a la seva manera”. Aquesta frase pertany a llibre va de mestres, capítol cafè per a tots. És una frase d’allò més encertada.
Crec, millor dit estic segura que la ensenyança s’ha se basar en el respecte cap a les persones que tenim davant. Sempre hem de respectar les opinions i els pensaments dels altres, encara que moltes vegades no estem d’acord. També hem de tenir vocació ja que aquesta feina està fonamentada a atendre les necessitats dels altres.
M’agradaria ser una mestra que pugui ajudar a l’Infant a créixer en tots els aspectes i sobre tot potenciar la seva autoestima.
Jo em vaig trobar amb una mestra que em va dir “jo no sé que fa el teu fill fen batxiller, perquè ell no és vàlid” i la meva resposta va ser “això que me està dient a mi, no vull de cap manera que li torni a dir al meu fill”. Possiblement persones com aquestes fan que algú deixí de sentir-se vàlid. Això es el jo no vull ser, ni com mestra, ni com persona adulta i responsable.
Mirant per Internet vaig descobrir un text que em va agradar molt i que deixo constància per concloure el meu treball.
Aquesta pàgina està dedicada, a tots aquells mestres per vocació. Mestres que no perden l’esperança de fer germinar en els nois un futur millor. No oblidem que els nostres alumnes són éssers únics, amb caretes, sentiments i noms i que guardarem en el nostre cor malgrat el pas del temps.
Em va semblar que tenia molta raó i em vaig sentir identificada, ja que des de el meu humil lloc de feina (també treballo en una escola) es realment això el que jo sento.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)