Gràcies per les teves paraules Gemma. De vegades creuen més en tu els altres que tu mateixa. Quan tingui moments de dubtes, el meu bloc em donarà la possibilitat de recuperar la memòria i adonar-me que qualsevol cosa és possible amb força de voluntat i la bona energia de les persones que t'acompanyen pel camí.

Ja estic aquí i ja van dos!!!!!!!!!!

Hola a tots i totes que em vulgueu llegir!

Ja sóc aquí un altre vegada després d’un any. Com passa el temps. Sembla mentida que estem fent la reflexió del nostre bloc de segon. Quan ho penso se’m posen els pels de punta. Qui m’anava a dir que seria capaç d’arribar on he arribat, que no és tant, però per a mi és moltísim.

Jo que vaig iniciar la carrera quan ja pensava que ja no ho faria. Se que encara queda molt de camí per recórrer, però haig de dir que excepte algun moment de desesperació, decepció i de falta de força per seguir, aquest camí està resultant un veritable plaer, tant per la convivència amb els meus companys/es, com pels aprenentatges. Uns més significatius que d’altres, però en definitiva aprenentatges ja que de tot s’aprèn en aquesta vida. Un dels aprenentatges positius d’enguany ha estat continuar amb el nostre bloc. Un bloc que m’ha desvetllat moltes nits però que a la vegada m’ha donat la satisfacció de veure que jo també en sóc capaç. Moltes vegades obro el bloc només per dir-me a mi mateixa, has vist el que has fet?. O més ben dit, has vist el que has fet amb l’ajuda dels teus companys? Oi Laura.

També m’agradaria dir que quan parlo del meu bloc i del que he descobert, no només ho dic pel fet d’haver après a utilittzar una eina que considero important i diria que quasi imprescindible en el món en el que ens ha tocat viure de modernitats i tecnologies, sinó quasi el més important per a mi en aquests dos anys, ha estat descobrir els blocs en si. Blocs confeccionats per altres persones, blocs elaborats amb molt de carinyo sota diferents temàtiques i tots i cadascun d’ells creats des de les aficions i els interessos personals. Gràcies a aquests blocs, he pogut veure des de receptes meravelloses, fins a descobrir quants i quantes mestres d’avui dia estan realment implicats en l’educació dels nostres infants. Gent que per damunt de tot volen un món millor on no tant sols els infants siguin els números un amb les seves qualificacions, sinó que arribin a ser personetes felices amb el que fan.

En definitiva, per diferents motius, no puc veure el portafolis com una part negativa del meu procés d’aprenentatge, encara que això si, quan ens hem trobat saturats més d’un/a i jo m’incloc, em dit “Bufffff un altre vegada el bloc” o quan na Gemma ens ha recordat que quedava poc temps per penjar algun treball via uns quants missatges en ple procés d’exàmens i jo obria el correu i veia els missatges deia “I ara que?” i m’agafaven les angoixes. Encara així i tot estic contenta de poder presumir que tinc el meu propi bloc i mostrar-li als meus fills i a algun/a company/a de treball i fins i tot poder dir-los, si voleu us ajut?. Un poquet clar.

Una abraçada a tots i totes i ha continuar, encara que això si, gaudint de l’estiu que tenim per davant.

M. Pilar Martínez

Valoració del l'E-portafoli d'estudi

En acabar aquest primer curs de la carrera, puc pensar en positiu en parlar de les noves tecnologies i en concret d’aquest bloc que se’ns va proposar posar en pràctica durant els nostres estudis d’Educació Infantil .

Al principi em vaig sentir molt atabalada perquè jo no dominava mica el tema “ i continuo sense saber massa” això sí en caparroneria no en guanya ningú, hores i més hores davant l’ordinador intentant fer algun avanç, preguntes a les meves companyes, yotube, etc..... i poc a poc crec que m’he anat sortint, encara que quan ho torni a tocar ja no m’enrrecordaré de rés.

M’agradaria dir que quan estàs tant enfeinada amb el volum de feina imposada en aquest primers curs més totes les novetats i pors que es produeixen al començar uns nous estudis, tot el que sigui un afegit ens suposa un esforç immens i fa que agafem negativament qualsevol treball que en una altre context seria fascinant, com a mínim per a mi.

Des d’aquí i si algú llegeix el meu comentari, voldria demanar algun curs una mica més complert i si és possible dins de les assignatures perquè no ens suposés molt més esforç del que ja fem. La gran pèrdua de temps que ens suposa fer una feina quan no la controlem fa encara més difícil agafar amb gust qualsevol proposta i iniciativa.

En aquest moment la UIB oferta un curs de noves tecnologies i quan l’he vist se m’han posat les dents llargues per les ganes que tinc de fer-ho. Però ja no dono a més, tot el que em demana el cor, em para el cap i el cos.

Per acabar, dir que entenc de la importància de les noves tecnologies, i no només per a nosaltres que volem ser futures mestres, sinó per formar part de la nostra societat que avança a passes de gegantí. Com a mares o futures mares i pares que sereu, davant el repte de les constants preguntes que us plantejaran els vostres fills i la cara de tòtil que se’ns queda quan no sabem que respondre.

Un petonet per a tots i totes i molt bon estiu.

Modesta sugeréncia per a qui alguna vegada llegeixi el meu blog

Jo no se si algun dia arribaré a ser mestra, però si algun o alguna de vosaltres arribeu a ser-ho, us demanaria que tinguéssiu molt en compte als alumnes amb NEE. Són persones molt especials, i si us doneu l'oportunitat de conèixer-los a ells i als seves famílias, us asseguro que us dureu una grata sorpresa.

Tots hauríem de ser iguals

http://www.educacionenvalores.org/Integracion-escolar.html


Aquest article comença amb aquesta frase "La integración escolar permite a un sujeto con discapacidad participar de una experiencia de aprendizaje, junto con otros sujetos que tienen otras posibilidades, en el ámbito de una escuela común. Es abrir el aula y la escuela a lo diferente".

A mi personalment és un tema en el que hi estic molt interessada, la integració de les persones amb necessitats educatives especials. Aquest article explica molt bé que és la integració o com hauria de ser.

Crec que la major limitació que tenen aquestes persones els ve per part de la societat i no tant per part de la seva pròpia discapacitat.

La integració educativa respon a una necessitat i a un dret dels nens amb NEE, hem de basar la seva educació en el que el nen pot fer i no en les seves limitacions. Us adoneu que aquesta mateixa frase es pot fer servir per a qualsevol persona?. Tenim la mania de fixar-nos en les limitacions i valorem poc els altres valors que tenim.

La integració educativa ha canviat les expectatives de vida de molts alumnes amb NEE que en cas contrari estarien confinats en un centre especial aïllats de la vida quotidiana.

Hi ha una part que m’agrada molt i és la que pregunta a qui li serveix la integració escolar. Estic molt d’acord que ens serveix a tots i no tan sol a ells. A la resta ens ajuda a comprendre, a acceptar, a viure i a conviure amb las “diferencies” està molt bé posar-ho entre cometes ja que totes les persones som diferents. Les diferencies estan en tots.